Mare de Déu de Lourdes (al jardí)
Sant Josep Benet Cottolengo, va ser un sant italià que va viure al segle XIX i que va ser canonitzat al segle XX.
Des de nen va ser dotat per Déu d'una gran sensibilitat per als pobres i abandonats. Es va fer Sacerdot, i a la parròquia de Torí que li va ser assignada es va dedicar a la catequesi i a l'atenció als moribunds. Ja llavors, es lamentava de no tenir un llit lliure per als malalts que acudien a ell i comentava: "Si falta alguna cosa és perquè confiem poc o ens fem indignes".
No es tractava d'un somni o d'un piadós desig, sinó d'una veritable vocació. Caminant el temps, i després d'algun intent infructuós va fundar la "Piccola Casa Della Divina Providenza" a la Volta Rossa. Per ordre ministerial va ser clausurada el 1881 a causa d'una epidèmia de còlera que planava sobre la ciutat.
Josep Benet va pensar: "Per què aquesta ordre, que sembla absurda i sense pietat no pot ser providencial?".
Lluny d'acovardir-se, Cottolengo es va encaminar al barri de Valdocco, en aquells dies als afores, i allà va obrir una altra Petita Casa de la Divina Providència que més tard, hauria d'esdevenir un magnífic i grandiós hospital. I sobre les portes manar esculpir les paraules de Sant Pau: «La caritat de Crist ens empeny».
L'ideal de caritat evangèlica i abandonament absolut en mans de la Divina Providència, que va inspirar a Sant Josep Benet Cottolengo, ha encoratjat diverses obres apostòliques; encara que no tots es diuen Cottolengos.
El primer Cottolengo de la península Ibèrica, inspirat en el de Turí, fou el de Barcelona, creat el 1932 en memòria de l’actuació benèfica del jesuïta Jacint Alegre i Pujals, i es coneix com el Cottolengo del Pare Alegre.
Jacint Alegre va entrar a la Companyia de Jesús el 1892. Freqüentava els hospitals de Barcelona i sentia preferència pels més pobres que no tenien a ningú. Va conèixer l'obra de Sant Josep Benet Cottolengo a Torí, li va impressionar la confiança en Déu com a únic suport d'aquella institució i va pensar que era el que ell buscava per als malalts pobres que visitava. Va sembrar la llavor però no va veure fundat el Cottolengo. En els últims moments de la seva vida tenia a prop al seu superior el P. Guim i al Sr Ròmul Saragossa, un laic dirigit espiritual seu, tots dos es van comprometre a portar endavant els seus desitjos de fundar un Cottolengo recolzats pel Bisbe Dr Irurita. El P. Alegre moria el 1930 i dos anys després de la seva mort, el Sr Ròmul Saragossa començar l'obra del Cottolengo del P. Alegre que ell, des del cel, encoratjava.
Escriu al seu diari el Senyor Zaragoza el dia 10 de desembre de 1932: "Avuí el Cottolengo ha quedat fundat per la gràcia especial del Senyor". Es va inaugurar amb 100 nens pobres a la casa del Passatge de Tasso, 10. El dia 3 d'octubre de 1942 va ser traslladat a l'actual edifici al Carrer de la Font del Carbó, després carrer del P. Jacinto Alegre,13 i avuí Ctra del Carmel, 19.
El 23 d'octubre de 1939, festivitat de Crist Rei, neix, a Barcelona, la Congregació religiosa de Germanes Servidores de Jesús. Dolors Permanyer i Volart, la seva fundadora, secundant l'acció divina, va fer germinar la llavor del carisma fundacional llegada pel Pare Jacinto Alegre, sota la direcció espiritual del P. Joan Guim, cofundador.
(Imatge fet pel Marc)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada