Sant Frances Xavier amb Maria
Mare de Déu del Patrocini
Al centre del Santuari de Loyola s'alça una imponent Església, dominada per una cúpula, i precedida per un ampli pòrtic decorat en estil xurriguer. Amb ella, una època de sensibilitat diferent de la nostra expressa encertadament la sorpresa davant el lliurament d'Ignasi de Loiola a Déu.
El temple té un diàmetre intern de 33 metres. Tot ell està cobert per un paviment de carreus de marbre, que amb els seus colors gris colom i rosa duquessa formen un esplèndid mosaic concèntric.
La cúpula té un diàmetre intern de 20 metres, i la seva altura interna sobre el paviment de l'església arriba a 50 metres. Afegint l'altura de la gran llanterna, que corona la cúpula, aquesta arriba a la creu de rematada l'altura de 65 metres.
Acabades la decoració, les portes, etc, l'escola i l'Església van ser inaugurats en 1738, exactament cinquanta anys després del començament de les obres. La solemne consagració del temple i dels seus altars no tindrà lloc fins 1888-1889.
L'Altar Major de la Basílica de Loiola va ser realitzat entre els anys 1750 i 1757, segons disseny del Mestre Ignasi de Ibero. Notables són les decoracions de la predel l'altar, fetes també en taracea de marbre, en què destaquen els símbols militars i els Noms i Sagrats Cors de Jesús i de Maria. El nínxol central de l'altar va ser dissenyat per l'estàtua de plata de Sant Ignasi, que la Reial Companyia Guipuscoana de Caracas havia decidit encarregar ja en 1741, en compliment d'un vot.
Amb el temps es van anar construint sis altars laterals. Estan dedicats al Cor de Jesús (imatge de Granda), a la Mare de Déu del Patrocini (imatge de Luis Salvador Carmona), i a quatre Sants jesuïtes espanyols: Sant Francesc Xavier, Sant Francesc de Borja, Sant Pere Claver i Sant Alonso Rodríguez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada