ESGLÉSIA DE SAN MIGUEL ARCÁNGEL Y NECRÓPOLIS MEDIEVAL (DURUELO DE LA SIERRA)

L'Església de Sant Miquel Arcàngel a Duruelo de la Serra és el resultat de la superposició de diverses edificacions al llarg de la història, a l'interior de la qual es conserva la imatge gòtica del Crist de les Meravelles (S. XIV-XV).

És un temple de nau única dividit en tres trams. Les primeres restes són de fàbrica preromànica, possiblement mossàrab, coincidint amb les primeres tombes de la Necròpolis. Conserva un arc de ferradura i una finestra cega de l'absis. A més, té una volta del S. XIII, sent la majoria del XVI i XVII.

El que més crida l'atenció a l'exterior és la Necròpolis Medieval ubicada al voltant de l'església, i que consta aproximadament de més d'un centenar de sepultures entre els segles IX i XIII.

Església de Nuestra Señora del Pino (Vinuesa)

Una llegenda és la que dóna lloc a l'edificació de l'església de la Mare de Déu del Pi, així com a la més popular de les festes de Vinuesa. Segons resa, la Verge es va aparèixer en forma d'una talla a la copa d'un pi que tenia les branques al terme de Covaleda i el tronc a Vinuesa. Els veïns de tots dos pobles es van barallar per ella fins que les dones visontines, armades amb branques de pi, van decantar la baralla cap al seu poble.

D'allò, l'única testimoni a la sagristia és aquesta talla romànica - Segle XII - de 35 centímetres, imatge tosca en què es representa la Mare de Déu asseguda amb el nen sobre la cama dreta i als quals els falta la mà dreta. En haver estat amagada, la humitat la va deteriorar obligant a fer una nova de 52 centímetres més bella que s'ubica a l'Altar Major.

El que sí que és cert és que l'Església va ser fruit del florir econòmic de la vila. L'antiga Església romànica era petita i al segle XVI la corona va imposar renovar els temples d'acord amb les noves tendències. El cost va ser saldat gràcies a diverses aportacions: dels hisendats del poble -els Neylas, el Bisbe Acosta...-, amb mà d'obra i de la pròpia a l'Església a través, per exemple, de la subhasta del anell de La Verge en què una dama la podia lluir durant un cert temps.

Va començar l´obra Juan de Naveda, autor d´una de les torres de l´Escorial, que es va servir de les tècniques més modernes del moment. Però l'obra es va acabar amb retard,1616 doncs Naveda va morir i va haver de reemplaçar-li Juan del Valle el 1596. Per això no presenta un estil uniforme.

Monestir de Sant Joan del Duero (Sòria)

Mare de Déu de l'estrella

El monestir de Sant Joan de Duero alberga un dels claustres més singulars de l'art Romànic, considerat com una de les Meravelles del Romànic Espanyol, només per darrere de Sant Isidor de Lleó, la Catedral de Santiago de Compostel·la i la Catedral Vella de Salamanca . Aquest reconeixement es plasma en la seva primerenca declaració com a Monument Nacional, ni més ni menys que el 1882.

El seu origen es remunta al segle XII, quan l'Ordre dels Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem va reformar una petita església romànica que ja existia a la vora del riu Duero i va aixecar la resta del monestir.

El claustre

Sens dubte, es tracta d'un dels espais claustrals més excepcionals no ja d'Espanya, sinó de tot Occident. El claustre, de principis del segle XIII, no manté la sostrada, cosa que encara li atorga més originalitat. El conjunt sorprèn per la barreja d'estils: traces romàniques i mudèjars amb influències normando-sicilianes es combinen en diferents arqueries, amb arcs apuntats tendents a la ferradura, arcs que s'entrellacen i altres assecants. Arcs califals amb clara influència àrab, rematen els xamfrans.

L´església és molt senzilla, d´una sola nau amb presbiteri i absis. No tindria res de cridaner si no fos pels dos templets disposats a cada costat del presbiteri com a iconòstasi, seguint les regles del ritu grec. Escenes bíbliques i éssers fantàstics adornen els seus capitells.

Concatedral de Sant Pere (Sòria)

 

L'església inicial va poder ser construïda als anys en què Alfons I el Batallador, que unit en matrimoni amb Urraca de Castella, va començar la repoblació de Sòria (1109-1119). En aquesta zona, entre els turons del Castell i del Mirón, és on va néixer i va començar a créixer la ciutat, pujant després pel turó que uneix El Mirón i El Castillo, apartant-se d'aquesta manera dels vessants del riu.

Després de la repoblació va créixer ràpidament el veïnat el que va moure el bisbe d'Osma a elevar la parròquia de Sant Pere a la categoria de Col·legiata, de manera que la va dotar d'un Cabildo de cures de la Regla de Sant Agustí, que van decidir enderrocar el temple antic romànic i construir-ne un de nou, ja d'estil gòtic, amb el suport dels monarques castellans i van viure al monestir construït a aquest efecte a la part nord de l'edifici.

A principis del segle XVI, segons explica la tradició, el cabildo va donar ordre a un arquitecte perquè tragués un pilar i aclarir la vista de l'estàtua de la Mare de Déu, cosa que va ocasionar que s'enfonsés la torre i gran part de la sostrada.

Encara que es va demanar canviar de lloc el temple, es va començar a reconstruir immediatament en estil Gòtic, al mateix lloc i prenent com a model la Col·legiata de Berlanga de Duero.

Com a resultat, Romànic i Gòtic coexisteixen al mateix edifici i queden dividits únicament per una porta que uneix el temple gòtic amb el claustre romànic.

Va ser elevada a Concatedral el 1959, mantenint-se la capital eclesial de la diòcesi al Burgo d'Osma, i és centre de la veneració del poble de Sòria al seu patró Sant Saturi ja que des de fa diverses centúries són els seus canonges els encarregats de servir i administrar la ermita del sant.

Convent del Carme (Sòria)

 

Les Carmelites Descalces van arribar a Sòria cridades pel bisbe d'Osma Don Alonso Velázquez, el 2 de juny de 1581. Per a la fundació va oferir la noble Donya Beatriz de Beaumonte la seva casa-palau perquè s'hi establissin.

A les cinc de la tarda del 2 de juny va rebre, la noble Donya Beatriz de Beaumont, al seu palau de la Plaça de Font Cabrejas, a Teresa de Jesús i a les seves monges. En el palau estaven esperant a les fundadores les dames de la ciutat, una escena de distinció, senyoria i de gent distingida. La Mare Teresa els agraeix la rebuda tributada.

Les monges van trobar els apartaments i sales, que la Sra. Beatriz els havia preparat; estant el saló principal condicionat com a capella fins que poguessin fer servir l'església de “La nostra Senyora de les Cinc Viles” (estava situada en part del que actualment és l'església del Carme.

Després de la signatura de les escriptures entre la Sra. Beatriz i la Mare Teresa, on Dª. Beatriz es comprometia a donar 3.000 ducats per adaptar el palau a convent i una renda anual de 500 ducats, va ser inaugurat el Convent solemnement el 14 de juny del mateix any.

L'any 1680, les religioses van impulsar l'establiment dels frares Carmelites Descalços, per ajudar-les com a capellans i confessors; per a ells es construirà un petit convent a la banda esquerra de l'Església; les dependències de les monges queden al costat dret; lesglésia és d'ús comú. Les religioses han continuat al monestir ininterrompudament exceptuant uns 30 dies el 1.808, durant l'estada dels francesos a la ciutat.

No va ser així amb els frares Carmelitas Descalzos, ja que van ser expulsats el 1.835 després de la desamortització de Mendizábal. La Societat Numantina d'Amics del País instal·laria a les seves dependències una Escola Municipal fins que el 1.937 van tornar els frares i van comprar el seu antic convent.

Església de Santa María la Mayor (Sòria)

Fou construïda sobre la romànica església de Sant Gil del S. XII de la qual es conserven la portada, l'absidiol del costat de l'epístola, un sepulcre i part de la torre. Al segle XVI es reunia aquí el "Cabildo" mentre es realitzaven obres a la Col·legiata rebatejant-se amb el nom de La nostra Senyora de la Major. En aquest segle va ser reconstruït bona part del temple encara que la gran transformació va arribar al segle XIX, quan amenaçant ruïna es van reformar les tres naus.

Església de Santa Domingo (Sòria)

 

Aquesta església es va construir al segle XII, tot i que després va patir reformes d'èpoques posteriors. També convé recordar que Alfons VIII va heretar el tron ​​de Castella el 1158 amb només tres anys. Dues poderoses famílies es van disputar la seva interessada tutela: els Lara i els Castro, mentre que la regència va quedar en mans del seu oncle Ferran II de Lleó. En aquestes circumstàncies, la ciutat de Sòria va acollir i va amagar el rei nen, salvaguardant-lo de tants perills. No és estrany que mostrés el seu agraïment a la ciutat celebrant-hi, el 1170, les seves núpcies amb Leonor d'Anglaterra i erigint la nova església de tres naus en substitució de la modesta anterior. La seva esposa Leonor era filla d'Enric II d'Anglaterra i de Leonor d'Aquitània, de qui va obtenir el ducat d'Aquitània que va aportar com a dot al seu matrimoni (si bé Alfons VIII mai no el va poder annexionar a la corona). La veritat és que aquest front, la portada del qual es troba magníficament conservada per haver disposat fins fa poc d'una teulada, representa un dels èxits més importants del romànic espanyol.