L'església inicial va poder ser construïda als anys en què Alfons I el Batallador, que unit en matrimoni amb Urraca de Castella, va començar la repoblació de Sòria (1109-1119). En aquesta zona, entre els turons del Castell i del Mirón, és on va néixer i va començar a créixer la ciutat, pujant després pel turó que uneix El Mirón i El Castillo, apartant-se d'aquesta manera dels vessants del riu.
Després de la repoblació va créixer ràpidament el veïnat el que va moure el bisbe d'Osma a elevar la parròquia de Sant Pere a la categoria de Col·legiata, de manera que la va dotar d'un Cabildo de cures de la Regla de Sant Agustí, que van decidir enderrocar el temple antic romànic i construir-ne un de nou, ja d'estil gòtic, amb el suport dels monarques castellans i van viure al monestir construït a aquest efecte a la part nord de l'edifici.
A principis del segle XVI, segons explica la tradició, el cabildo va donar ordre a un arquitecte perquè tragués un pilar i aclarir la vista de l'estàtua de la Mare de Déu, cosa que va ocasionar que s'enfonsés la torre i gran part de la sostrada.
Encara que es va demanar canviar de lloc el temple, es va començar a reconstruir immediatament en estil Gòtic, al mateix lloc i prenent com a model la Col·legiata de Berlanga de Duero.
Com a resultat, Romànic i Gòtic coexisteixen al mateix edifici i queden dividits únicament per una porta que uneix el temple gòtic amb el claustre romànic.
Va ser elevada a Concatedral el 1959, mantenint-se la capital eclesial de la diòcesi al Burgo d'Osma, i és centre de la veneració del poble de Sòria al seu patró Sant Saturi ja que des de fa diverses centúries són els seus canonges els encarregats de servir i administrar la ermita del sant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada