L'única col·lació extramurs de la muralla de Sòria va ser la del Salvador. Diu la tradició que el seu fundador va ser un nét de Fortún López, el personatge encarregat suposadament de repoblar la ciutat. El 1169 va haver de cedir el temple a la poderosa Ordre de Calatrava amb la categoria d'encomana. Aquesta és la raó per la qual no figura al cens parroquial d'Alfons el Savi, doncs llavors no era església dependent dels bisbes.
Des del 1.322 es creu que es va erigir en església parroquial per cessió de l'Ordre, traslladant-s'hi la primitiva de la Mare de Déu de la Pont, que es va abandonar com moltes altres en aquella època. Aquest temple estaria ben assortit de donacions ja que el barri del Rabal que era on estava localitzada era molt poblat, per la qual cosa comptava amb un elevat nombre de parroquians. Es té constància d'era utilitzada com a seu per la Confraria dels Florins, dins les regles del qual estava la de donar després de la mort d'un dels seus membres cinc florins d'or. Molt probablement aquesta fos la precusora de l'actual Confraria de les Set Paraules que té al Salvador la seva parròquia.
A finals del S. XIX l'església del Salvador va perdre el rang de parròquia depenent des de llavors de la de La nostra Senyora de l'Espino. Va recuperar aquesta posició perduda el 1947 amb el desenvolupament d'aquesta zona de la ciutat.
El 1967 es va enderrocar el vell temple per construir-ne un de modern i amb més capacitat, mantenint tan sols la zona de l'absis romànic, convertit a Capella del Sagrari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada