Mare de Déu de l'estrella
El monestir de Sant Joan de Duero alberga un dels claustres més singulars de l'art Romànic, considerat com una de les Meravelles del Romànic Espanyol, només per darrere de Sant Isidor de Lleó, la Catedral de Santiago de Compostel·la i la Catedral Vella de Salamanca . Aquest reconeixement es plasma en la seva primerenca declaració com a Monument Nacional, ni més ni menys que el 1882.
El seu origen es remunta al segle XII, quan l'Ordre dels Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem va reformar una petita església romànica que ja existia a la vora del riu Duero i va aixecar la resta del monestir.
El claustre
Sens dubte, es tracta d'un dels espais claustrals més excepcionals no ja d'Espanya, sinó de tot Occident. El claustre, de principis del segle XIII, no manté la sostrada, cosa que encara li atorga més originalitat. El conjunt sorprèn per la barreja d'estils: traces romàniques i mudèjars amb influències normando-sicilianes es combinen en diferents arqueries, amb arcs apuntats tendents a la ferradura, arcs que s'entrellacen i altres assecants. Arcs califals amb clara influència àrab, rematen els xamfrans.
L´església és molt senzilla, d´una sola nau amb presbiteri i absis. No tindria res de cridaner si no fos pels dos templets disposats a cada costat del presbiteri com a iconòstasi, seguint les regles del ritu grec. Escenes bíbliques i éssers fantàstics adornen els seus capitells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada