dilluns, 19 d’agost de 2013

Catedral de Ciudad Real (Espanya)

"Virgen del Prado"

"La Dolorosa"

Façana

La Santa Església Prioral Basílica Catedral de les Ordres Militars de La nostra Senyora Santa María del Prat de Ciutat Real, iniciada al segle XV, és d'estil gòtic, encara que posseeix elements anteriors d'estil romànic tardà pertanyents al precedent de la catedral: l'església parroquial d'època d'Alfons X el Savi. Sobre aquesta es va construir la catedral, la qual es va acabar a mitjan segle XVI després de la construcció de les cobertes de les voltes. No obstant trobem també elements posteriors, d'estil renaixentistes i barrocs. L'últim que es va construir va ser l'actual torre, a principis del segle XIX.
Segons la tradició, el 25 de maig de 1088, la imatge de la Verge del Prado, talla romànica, va arribar formant part de la comitiva reial d'Alfons VI, la qual va parar en un petit nucli de població de la Manxa anomenat Pozuelo Sec de Don Gil. Els vilatans, després de la suposada aparició de la Verge, van demanar al seu rei que els donés la imatge per ser venerada allà. Aquest nucli, el qual quatre segles després s'anomenaria Ciutat Real, se li dedueix que tindria almenys una petita ermita de poca importància. Quan l'any 1195 el rei castellà Alfons VIII va perdre la batalla d'Alarcos davant els almohades, a molt poca distància de Ciutat Real, es creu que va manar construir una nova església en el lloc on estava aquesta petita ermita, encara que també és possible que ambdues fossin la mateixa i per tant una sola.
No obstant això, el precedent de la catedral que realment està documentat, és l'església de Santa Maria, la qual va ser manada construir pel rei Alfons X el Savi l'any 1255, quan va concedir el títol de vila al nucli de Pozuelo Sec de Don Gil amb la intenció de potenciar les terres de La Manxa com a alternativa a la ja abandonada Alarcos, en el marc del procés de Reconquesta i Repoblació de la península Ibèrica per part de la Monarquia Castellana. Va ser a partir de la concessió d'aquest títol, quan es va iniciar una política edilícia a la ciutat, en què l'església de Santa Maria va ser part, al costat d'altres obres com ara la construcció de la muralla i la Porta de Toledo.
Posteriorment, ja en l'any 1420, Vila Real va passar a gaudir del títol de "ciutat" (Ciutat Real), que va ser concedit pel rei Joan II de Castella en agraïment als vilatans per la seva lluita a favor de la Monarquia Castellana contra l' poder de les Ordres Militars, en concret la de Calatrava. Va ser a partir d'aquest fet quan es va decidir dotar d'una catedral a la vila, d'acord amb la seva nova condició de "ciutat".
Per tant, a principis del segle XV, ja s'havia començat la construcció de la catedral gòtica, en concret l'absis i la quarta volta. L'any 1514 la tercera volta de tercelets ja estava acabada i cap a 1580 la segona i primera volta són un fet. Les dues torres projectades s'estan construint al voltant de 1550, però només una serà acabada, de l'altra només es construiran els dos primers cossos i s'utilitzarà per albergar la Sagristia Vella i la Capella dels Treviño, ja en estil renaixentista. La coberta de les voltes va ser un treball d'Antonio d'Écija, que degut a una demora en les obres, es va realitzar ja a mitjan segle XVI després de la llicència de construcció per part del Cardenal Arteaga a 1553. Al segle XVII es van construir al Cambril de la Mare de Déu del Prat i la Sagristia nova, d'estil barroc.
En 1875, per Butlla del papa Pius IX, la fins aquest moment església parroquial de Santa Maria, va passar a ser la Santa Església Basílica Prioral de Santa Maria del Prat de Ciudad Real i per tant a tenir el càrrec de Bisbat del Priorat de les Ordres Militars. A causa d'això, es van traslladar a la catedral els elements de boato de les quatre Ordres Militars, com ara la cadira mestral de l'Ordre de Santiago o la Portapau d'Uclés, del qual es conserven catorze peces recentment recuperades, obra de Francisco Becerril a el 1565, exposat actualment al Museu Diocesà de Ciutat Real. El 1877 la Catedral va passar a ser la seu de la diòcesi de Ciutat Real.
En 1931 va ser catalogada com a Bé d'Interès Cultural (BIC). Durant la Guerra Civil Espanyola la Catedral va ser usada com a garatge pel bàndol republicà, i bona part del patrimoni eclesiàstic de la Catedral, va ser robat i destruït, com la cadira mestral de l'Ordre de Santiago, que va ser destruïda en 1936 per la Milícia Torres de Valdepeñas o el Portapau d'Uclés, que va ser robat per dos individus de Miguelturra a l'agost del mateix any. També va desaparèixer la talla romànica de la Mare de Déu del Prat, probablement del segle X.
El 1967 va passar a ser també Basílica i Catedral a 1980.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada