El 14 d'abril de 1852 van sortir de Barcelona set monges amb l'objectiu de fundar un monestir-escola per a l'educació de nenes a Santander.
Van passar onze dies de dur viatge, amb copioses pluges que van fer que les rodes de les diligències s'embussaran repetidament en el fang, però les intrèpides monges, plenes de coratge van aconseguir arribar al seu destí.
Les religioses eren: Francisca Pellicer, Rita Julibert, Joaquina Sastre, Teresa Pons, Francisca Pla, Catalina Rosés i la Srta. Catalina Vila, postulant.
A Santander les esperava Doña Juana Echarte i Menezo, amb el seu dot i la seva il·lusió per fundar i ingressar com a religiosa, en una Casa de l'Ordre de Nostra Senyora (o monges de l'Ensenyament) com se les coneixia popularment per la seva dedicació a l'educació , des que, en 1607 va ser aprovada per l'Església la Companyia de Maria, fundada a Bordeus per Santa Joana de Lestonnac.
També els esperava un grup de seglars, molt interessats en aconseguir la fundació, que es va establir de manera provisional en una casa del carrer Santa Llúcia.
Com els tràmits fundacionals es desenvolupaven amb lentitud, Doña Juana Echarte i Menezo no va tenir paciència i va decidir ingressar a les Trinitàries del Toboso, per a això va demanar la seva dot, el que va afectar de manera important al procés de la fundació de la casa.
El bisbe de Santander Don Manuel Arias Teyjeiro, fundador del Seminari Conciliar de Muntanya -Corbán, ajudà a les religioses en aquests difícils moments.
La primera pedra d'aquesta casa es va posar el 26 de febrer de 1854, en el Prat de Vinyes
Al llarg del temps l'edifici va ser utilitzat per respondre a diferents necessitats: hospital a les guerres carlines, alberg per a les víctimes del Cap Machichaco, acollida als sinistrats de l'incendi de 1941, Seu de la Parròquia de Sant Francesc ... realment comunitat i casa d'acollida en diferents circumstàncies.
Quan les religioses van haver de deixar-ho, amb motiu de la Guerra civil, van ser ACOLLIDES generosament en diverses cases de Santander:
• A casa de la Srta. M. Luisa Díez de Velasco es va acollir al Noviciat.
• La senyora Elisa Anero es va fer càrrec de les majors i malaltes i, quan ella va arribar a la seva vellesa, la Comunitat la va rebre i va atendre fins a la fi dels seus dies.
Des d'aquell inici, una llarga cadena de dones han lliurat la seva vida dia a dia a l'escola i en la comunitat, pel bé de la infància i la joventut, omplint el seu nom: "monges de l'ensenyaça i filles de la Nostra Senyora".
"Res heu de témer si els vostres interessos són els de la Mare de Déu". Santa Joana de Lestonnac
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada