dimarts, 14 d’agost del 2018

Iglesia de Santa Lucía de Santander









Té planta rectangular, una sola nau bastant ampla amb capelles laterals, absis semicircular i creuer amb braços petits. Posseeix voltes adornades amb grotescos i un pòrtic de considerables dimensions amb columnes jòniques al que s'accedeix mitjançant una escalinata. La torre té tres rellotges i està rematada amb una petita creu llatina.

A l'església de Santa Llúcia es conserven diverses obres de cert valor, com una talla gòtica de finals del segle XIII de la Verge amb el Nen; un quadre (finals segle del XIX) de Santa Llúcia (Llúcia de Siracusa), del francès Paul Ratier; un Crist de l'Agonia de l'escultor càntabre Daniel Alegre, i l'altar major, realitzat en marbre de Carrara per J.B. Calegari. Disposa, a més, d'un cor amb òrgan. A la capella de Santa Maria hi ha una talla de la Mare de Déu de les Victòries, de Bellver, i una altra de Santa Llúcia, de la primera meitat del segle XX i creada per Daniel Alegre.

L'edifici, que és eclèctic, reflecteix els gustos i coneixements del seu autor, Antonio Zabaleta, pel Renaixement i el paleocristianismo que presenta. Per exemple, en el pòrtic s'aprecien elements de l'arquitectura dels italians Filippo Brunelleschi i Leon Battista Albert

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada