La col·legiata de Santa Juliana de Santillana del Mar, comunitat autònoma de Cantàbria (Espanya), a la qual deu el seu nom aquesta localitat càntabra (San Juliana - Santillana), és un dels monuments romànics més representatius de la regió. Fou declarada Monument Nacional l'any 1889.
Suposadament, la jove Juliana de Nicomèdia va ser martiritzada a Àsia Menor (avui Turquia) durant les persecucions empreses per l'emperador Dioclecià a la fi del segle III, i les seues restes portades en el segle IX a aquest lloc per alguns monjos pelegrins. Ja en aqueix moment (els documents ho situen el 870), es va construir una ermita sota l'advocació de la santa on custodiar i venerar les seues relíquies, i després un cenobi que va prosperar sota la protecció de la noblesa local. Va ser el rei Ferran I de Lleó, el 1045, qui li va donar l'impuls definitiu per atorgament d'importants privilegis, un dels quals va consistir a posar sota sobirania del seu abat la vila i les seues possessions.
El temple primitiu va ser substituït en època romànica, per la qual cosa, amb diversos afegits i reformes, s'ha conservat fins avui, que data del segle XII. En els seus orígens, va constituir un monestir benedictí, però en el segle XI va adquirir el rang de col·legiata regida per una comunitat de canonges de sant Agustí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada