Els orígens del convent de Sant Sebastià es remunten a la Baixa Edat Mitjana, fundat pels franciscans al començament del segle XIV. Sobre ell va establir capellania perpètua Beltrán de Guevara a 1441. El cenobi va ser reedificat en la primera meitat del segle XVII, intervenint el mestre de cantería Juan de Naveda.
A partir de 1596 es produeix una reforma dels accessos a l'església, i de la zona als peus d'aquesta, reforma realitzada en estil classicista. Les obres consten de rebaix i terraplenat de l'accés al monestir, la construcció d'una portada i l'elevació de la primera volta amb maó enguixat de l'església. Es tractava de la substitució d'una capella gòtica molt baixa, per una capella classicista amb els elements clàssics apocopados, com és característic de finals del segle XVI.
En 1600 es va fer, a la banda nord, la porteria i la llibreria.
El convent va ser reedificat a principis del segle XVII, amb aquesta reforma, la primitiva església va ser enderrocada en 1628. A més es van construir el claustre, refectori, cor, hostatgeria i en general tot el convent.
En 1663 es va reparar i ampliar el moll del convent.
Cap a 1719-1721 un llamp va caure al refectori "que va fer fora l'espadaña i oficines, els quatre draps del claustre i l'anterior sagristia".
En 1739 es va reconstruir una part de les dependències conventuals.
Al començament del segle XIX va patir les agressions de les tropes franceses i posteriorment va ser venut, durant els processos desamortitzadors. En 1879 el reocupó una comunitat de caputxins.
L'església, com avui es conserva, és d'una sola nau, d'ordre toscà, coberta amb voltes de canó amb llunetes i amb volta d'aresta en el pseudocrucero que dóna pas a les capelles laterals a manera de transsepte. La capçalera acaba en testera recta. Als peus s'alça un profund cor elevat sobre arc escarser. La planta de l'església forma una creu llatina de braços molt curts. Les capelles laterals es troben avui tallades a mitja alçada per sengles ampliacions del cor, d'època recent. És un excel·lent exemple d'arquitectura religiosa del segle XVII.
Al costat de l'església es troba un petit claustre, construït al segle XVII, en estil classista. Presenta dos pisos amb sèries de tres arcs, tot de molt petita grandària però de molt interessant arquitectura i pertanyent a la mateixa campanya constructiva que l'església.
Una altra de les obres conservades, és la biblioteca, una gran nau de planta rectangular coberta amb volta de canó amb llunetes i que també data de la campanya constructiva de 1630.
La resta de dependències conventuals han sofert transformacions molt radicals, l'última deguda als arquitectes Alfonso Rubí, César Caicoya i Ignacio Guinea, el 1977. Els plànols conservats d'aquesta reforma donen idea dels canvis experimentats per l'edifici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada