La Immaculada
La Rosassa
Altar Major
La Col·legiata Basílica de Santa Maria, o com es diu popularment, La Seu, és l'edifici més emblemàtic del gòtic religiós manresà. Corona el Puig Cardener, bressol històric de la ciutat, des d'on es contempla un bon panorama sobre el riu. Ocupa l'espai de construccions religioses i civils més antigues. És, sens dubte, la imatge més clàssica i bonica de la ciutat.
El primer nom fa referència al capítol de canonges que acull, mentre que de la denominació de basílica correspon al títol atorgat l'any 1886 pel papa Lleó XIII. L'any 1931 fou declarada monument històrico-artístic de caràcter nacional. Jeràrquicament, és una concatedral, ja que la diòcesi de Vic, tot i tenir la residència del bisbe a Vic, és bicèfala, amb dues catedrals i dos capítols de canonges: Manresa i Vic.
L'església de Santa Maria de la Seu apareix documentada amb el nom de Santa Maria de Manresa l'any 890. El 999, les tropes musulmanes d'Al-Mansur la van devastar, com tota la ciutat. No fou fins l'any 1000 quan el comte Berenguer Ramon I i la seva mare, la comtessa Ermessenda, juntament amb Oliba, bisbe de Vic, van restituir l'antiga dotació de l'església. Es conclou doncs que abans de la construcció romànica del segle XI, precedent a l'actual edifici gòtic, n'hi havia hagut dues d'anteriors, preromàniques.
La Seu va ser construïda en el mateix indret de l'antiga església romànica de Santa Maria, que s'havia fet petita per a una ciutat que va demostrar una empenta extraordinària durant el segle XIV.
Com totes les obres d'aquest tipus els treballs van durar molt anys, amb diverses fases d'activitat i d'alentiment de les obres, que globalment no es poden considerar parcialment acabades fins al segle XVI. Tot seguit veurem l'autèntic significat de l'expressió manresana “sembla l'obra de la Seu”:
S'inicia la seva construcció l'any 1322 contractant l'arquitecte Berenguer de Montagut, mestre major de Santa Maria del Mar a Barcelona i del Carme i el Pont Nou a Manresa, entre d'altres.
El 1328 es posa la primera pedra, començant a treballar per la part de l'absis amb les set capelles radials i els dos portals.
Una segona fase constructiva (entre 1353 i 1425) va alçar els tres trams de nau amb les seves capelles laterals i en els darrers anys les obres van ser dirigides pel mestre Arnau de Vallers amb un llarg període d'inactivitat en la fase més crítica del segle XV.
Les obres es reprengueren el 1480. El mestre Martí d'Ibar va construir els dos trams que faltaven i el definitiu mur de ponent, amb la gran rosassa.
La cripta, construïda el 1578 i ampliada recentment, conté les relíquies dels Cossos Sants dels patrons de la Ciutat, Sant Maurici, Sant Fruitós i Santa Agnès i és decorada amb escultures d'alabastre, obra de Jaume Padró i Cots (1781). En el moment de la reinstal·lació del retaule (1981), s'hi va descobrir un pou, que tal com passa a Chartres, es tan fondo com alt es l'edifici.
El campanar, de secció quadrangular, data del 1592.
La capella del Santíssim, d'estil renaixent, fou inaugurada el 1657.
El claustre actual és obra barroca, de primers del segle XVIII
La façana principal porticada i baptisteri són dels anys 1915-1934, realitzats segons projecte d'Alexandre Soler i March, interpretant una idea d'Antoni Gaudí.
La rosassa te 9 metres de diàmetre, es de finals del segle XIX i de formigó (no és pedra), esta construïda en el nostre sistema mètric i la Mare de Deu (imatge central) fa 1.80 metres d'alt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada