Pompeia, Barcelona

Entrada

Mare de Déu del Roser, altar major

Entusiasmat per la irradiació espiritual i acció social del santuari italià de Pompeia, el P.Rupert M de Manresa maldà per configurar una iniciativa semblant a la ciutat de Barcelona. El 25 de març de 1908 es posà la primera pedra de l’església de la Mare de Déu del Roser de Pompeia a la Diagonal de Barcelona, sota la direcció de l’arquitecte Enric Sagnier. 

Aviat Pompeia es convertí en el lloc de culte més freqüentat pels literats i polítics de la Barcelona noucentista i, també, per la burgesia barcelonina, en general. Salvat l’edifici durant la passada guerra civil, fou convertit en hospital de sang gestionat per la Creu Roja. Acabada la guerra, l’arquitecte Pere Benavent construí una cripta sota la nau central de l’església, bellament decorada amb pintures al fresc pel caputxí polonès Efrem de Kcynia. Actualment l’edifici aplega la Cúria Provincial , l’administració de les revistes “Estudios Franciscanos” i “Catalunya Franciscana”.

A l'entrada de l'església podem veure una mare de Déu amb l'infant venerada per dos frares (capuxtins) on hi podem llegir Augusta Mare de Déu, tro de la saviesa