Catedral de Palència

Santa Anna Triple, 

obra mestra de Alejo de Vahía, cap el 1510

Mare de Déu defensada per l'àngel

La Santa Església Catedral Basílica Metropolitana de sant Antolín, és la seu episcopal de la diòcesi de Palència, i es troba a la ciutat espanyola del mateix nom. Està dedicada a sant Antolín, patró de Palència.

Explica la llegenda que, estant un dia de caça el rei Sancho, es va desviar dels seus companys de cacera darrere d'un senglar que havia vist amagar-se en una gruta. quan el va localitzar a l'interior i es va disposar a abatre'l amb el seu venable, però va perdre sobtadament la mobilitat del seu braç. Llavors se'n va adonar que es trobava en un lloc sagrat, on el rei Wamba havia dipositat les relíquies del màrtir francès Antolín. Com desgreuge per la profanació del temple, el Rei va prometre restaurar-lo si recuperava l'ús del seu braç. I és així com Palència va recuperar, no només la Seu Episcopal, sinó també l'esplendor que havia perdut durant la Reconquesta.

Al solar on ara es troba la catedral hi va haver en l'Antiguitat un temple de culte pagà. Aquest temple es va deure substituir més tard per un altre paleocristià. De cap dels dos queda memòria en l'emplaçament de l'edifici actual.

El vestigi més antic és el fons de la Cripta de Sant Antolín, que és la resta d'un edifici visigot de meitat del segle VII, construït amb i sobre restes romanes. No se sap amb exactitud qui va construir aquesta part antiga. Se suposa que potser es va aixecar en temps del rei Wamba per a guardar les relíquies de Sant Antolín que aquest rei va portar des de Narbona al 672, quan era bisbe Ascario.

Després de la dominació musulmana, en temps de Sancho III el Major es va restaurar la diòcesi palentina en la seva antiga seu de la ciutat de Palència. El rei va encarregar la seva organització al bisbe Ponce (o Ponç) que va governar des de 1035-1037. La diòcesi necessitava una seu, triant la seva ubicació en el mateix lloc que ocupaven les ruïnes visigòtiques, que van ser ampliades i restaurades. En 1035 i davant la presència de Sancho el Major, de la cort i de diversos bisbes, es va consagrar el nou edifici amb el que va quedar configurada la cripta de Sant Antolín tal com es pot veure en la actualitat.

La catedral es tracta d'un edifici d'estil predominantment Gòtic, encara que conserva elements anteriors, d'època visigoda i romànica, i elements decoratius renaixentistes, barrocs i neoclàssics.

Els seus més de 130 metres de longitud la converteixen en una de les majors catedrals d'Espanya pel que fa a les seves dimensions, la seva absis frega els 30 metres d'altura i l'amplada és de 50 metres en el creuer, més altres tants del claustre i sala capitular . L'exterior no té una façana principal pròpiament dita i es presenta auster i massís, situació que no reflecteix la grandesa del seu interior, on es poden veure més de vint capelles de gran interès artístic i històric.

Encara que la construcció de la catedral gòtica va durar des del segle XIV fins al XVI, en realitat el que avui dia s'observa s'ha trigat gairebé catorze segles a ser aixecat, ja que la part més antiga de la Cripta de Sant Antolín data del segle VII i va haver importants obres i reformes al segle XX.

L'element més recognoscible a l'exterior és la torre, elevada i sòbria, una mica tosca tenint en compte la seva pertinença a l'estil Gòtic. Estudis recents i excavacions demostren que va ser torre de caràcter militar en el passat i després de complir aquesta funció se li van afegir pinacles i espadanya com a única decoració.

La planta de la catedral és de creu llatina i té la peculiaritat de comptar amb un creuer doble, de manera que també disposa de cinc portes, formant així una planta en forma de creu patriarcal. Això és a causa que a meitat de la construcció es va decidir substituir el primitiu creuer per un segon, més monumental. Tots dos creuers només es marquen en alçat i no sobresurten en planta.

És anomenada popularment La bella desconeguda

Pàgina oficial de la Catedral, clica'm

Portal de turisme de Palència, clica'm