Mare de Déu de Montserrat a la Plaça Catalunya

Per a l'Exposició Universal de Barcelona de 1929 a la plaça de Catalunya s'hi van posar un munt d'escultures. Una d'elles és aquesta obra d'Eusebi Arnau (1864-1934). La trobem baixant pel Passeig de Gràcia, davant de les parades d'autobús a l'aeroport, la segona escultura. Eusebi Arnau va ser un dels escultors més apreciats pels arquitectes modernistes ja que ell s'havia creat en el taller de Lluís Domènech i Montaner i Antoni Maria Gallissà. Així va participar en la decoració de nombroses obres característiques del modernisme com el Castell dels Tres Dragons a Barcelona (1888), la Casa Amatller de Puig i Cadafalch (1900) i va realitzar obres d'interior com la gran xemeneia de la Fonda Espanya (1903). Va esdevenir un escultor representatiu del modernisme que amb Josep Llimona entrà en l'anecdotisme i es mantingué fins tard en aquesta línia que tant agradà a Gaudí per encarregar-li la decoració iconogràficament més endarrerida de la Sagrada Família. Academicisme i anecdotisme caracteritzen una obra que tindrà certament posteritat en les futures històries de l'escultura catalana, ara Eusebi Arnau és molt present en l'art escultòric públic monumental. Des de la seva intervenció en l'escultura del Palau de Justícia Arnau va ser un dels escultors preferits de la generació principal d'arquitectes modernistes i postmodernistes.