Primer
caldria però entendre i veure més clar que és la Immaculada.
El dogma
Maria és deixebla i seguidora de Jesús. Maria és membre de
la comunitat dels seguidors de Jesús. Maria, la mare del Senyor, és també model
i exemple, tipus dels membres de l'Església en la peregrinació de la història.
El dogma de la Immaculada va ser proclamat per Pius IX amb la Bul ·la Ineffabilis Deus.
Les paraules essencials són:
"Per a honor de la santa i indivídua Trinitat, per a
glòria i esplendor de la
Verge Mare de Déu, per a exaltació de la fe catòlica i
augment de la religió cristiana, amb l'autoritat de Nostre Senyor Jesucrist, la
dels sants apòstols Pere i Pau i la nostre, declarem, pronunciem i definim que
la doctrina que sosté que la benaventurada Verge Maria va ser preservada immune
de tota taca de pecat original en el primer instant de la seva concepció, per
singular gràcia i privilegi de Déu omnipotent, en consideració als mèrits de
Jesucrist Salvador del gènere humà, ha estat revelada per Déu; i per tant, ha
de ser creguda fermament i constantment per tots els fidels"
Ara bé, amb aquesta definició sorgeix espontàniament una
pregunta: On ha estat revelada? Com ha estat revelada? Perquè ni l'Escriptura
ni la tradició no ens deixen entreveure l'esmentada revelació. Com no es pot
invocar una tradició apostòlica, es recorre a la Sagrada Escriptura.
1) Gen 3,15: "Posaré enemistats entre tú i la dona...
" Es diu que aquí es parla d'una victòria total i plena de la dona sobre
la serp, la qual cosa exigeix que Maria mai no estigués sota el domini del
diable.
2) Lc 1,28: "Alegra’t, omple de gràcia... " No
hauria estat veritat que Déu la va curullar de gràcia, si algun moment de la
seva vida hagués estat sotmesa al pecat.
3) També s'invoca Ap 12. especialment vv. 13-17: "La
serp va perseguir la dona, que havia donat a llum el fill baró. Però se li van
donar a la dona les dues ales de l'àguila gran per volar al desert... Llavors
la serp va vomitar de la seva boca darrere de la dona com un riu d'aigua per
arrossegar-la amb el seu corrent. Però la terra va venir en auxili de la dona;
va obrir la terra la seva boca i es va empassar el riu vomitat de la boca de la
serp".
Es tracta de símbols referits a l'Església i a Maria, però
la qüestió del pecat original és totalment aliena a aquest passatge.
Aplicar aquests texts, almenys Lc 1,28, a la santedat de
Maria és legítim, però veure en ells una prova de l'exempció del pecat original
és totalment aliè al seu vertader sentit bíblic.
De Sant Esteve protomártir es diu que "estava ple
de fe i de l'Esperit Sant" (Fets 6,5). Dels set diaques s'afirma que han
de ser barons "plens de l'Esperit Sant i de saviesa" (Fets 6,3). Podríem
deduir d'aquesta caracterització d'Esteve que també ell va estar exempt del
pecat original? Realment és difícil trobar arguments bíblics a favor d'una
exempció privilegiada per a Maria del pecat original si la Bíblia no parla mai de la
transmissió d'aquest pecat. En canvi, sí que trobem arguments abundants sobre
la gràcia i santedat de Maria.
Amb aquesta definició solemne es van acabar entre els
catòlics les controvèrsies sobre el fet de la Concepció Immaculada ,
però no van acabar les discussions sobre el debitum peccati. Només així,
pensaven, es podia salvar la veritat primària de què també ella va ser redimida
per Jesucrist.
Avui en dia tot aquest plantejament ha canviat per complet
des del moment en què molts teòlegs actuals no admeten la teoria
"tradicional" del pecat original originat. Tota la teologia del pecat
original està en crisi. Són molts els que pensen que un vertader pecat no es
pot transmetre, perquè seria reduir el pecat a l'ordre biològic en comptes de
situar-lo en l'ordre ètic i moral. Això afecta necessàriament la manera
d'entendre el dogma de la Immaculada. L'essencial en el dogma de la Immaculada és
l'afirmació que la mare del Salvador va estar sempre neta de tot pecat, de tota
culpa.
En aquesta qüestió és necessari partir de Crist i no del
vell Adam. Hem de considerar el misteri de la Immaculada des de la
perspectiva de la gràcia i no des de la perspectiva del pecat.
Tinguem presenta que tot home en néixer està net de pecat
i és estimat de Déu. I això és tant com dir que neix en gràcia de Déu. No n'hi
ha prou amb dir que no té pecat, que no està sotmès al domini de Satanàs o que
no és enemic de Déu. És precís dir que és estimat de Déu i té com a finalitat
última la vida eterna
Quin significat té docs, el dogma avui?
a) El dogma ens convida a reconèixer que som pecadors i
que tots som necessitats del perdó i de la gràcia de Déu. Proclamar que Maria
és immaculada, plena de gràcia, tota pura i neteja de pecat, té tot el valor
d'una confessió: els altres homes tots som pecadors.
b) Ens ajuda a descobrir el que l'home és segons el
projecte original de Déu; el que l'home és a conseqüència del pecat i el que
l'home ha de ser algun dia per la redempció de Jesucrist
El dogma de la Inmaculada posa de relleu la gratuïtat de la
gràcia. És pur do de Déu, és regal de la benevolència divina, elecció sense
mèrit de la seva part. És molt important per a la vida espiritual que el
sapiguem acollir com a gràcia, com regal immerescut els dons de Déu.
Elements simbòlics
El
Mirall: "Mirall de Justícia", és una invocació de la Lletania Lauretana. En
l'encíclica Redemptoris Mater trobem una expressiva afirmació sobre la Verge : "Entre tots els
creients és com un mirall on es reflecteixen les meravelles de Déu". Quan
s'invoca com a mirall de justícia volem dir que s'hi reflecteix tota la
santedat divina, és a dir, la perfecció, ja que el llenguatge bíblic identifica
justícia amb perfecció. A més el mirall pot tenir altres significats com el de
la veritat, l'harmonia i el poder d'endevinació.
El
Pou: incideix en la metàfora de l'aigua i és citat també en el Càntic dels Càntics.
En el "Apocalipsi" (14,2), les aigües que surten de Jerusalem
simbolitzen l'esperit de Déu que vivifica tota la terra. L'aigua és símbol en
totes les religions. Pot partir de la base de ser inclosa com uns dels Quatre
Elements. A més, la seva importància cobra més força a causa del contacte
geogràfic de les Sagrades Escriptures amb el desert.
Les
assutzenes: en ser blanques, ens parlen de la virginitat de Maria Mare de Déu
i a la seva concepció lliure de tot pecat. Les assutzenes i altres flors, com
els lliris simbolitzen la bellesa espiritual de Maria. Alguns
pètals es representen oberts cap amunt com a símbol de la seva obertura a Déu.
Altres s'obriran cap als costats, al·ludint a la filla que es projecta en una
maternitat generosa i essencialment missionera. Si tots els pètals formen una
sola lliri representa la fraternitat i unió de tots els fills de Déu Pare.
L'Arca
de l'Aliança: era el més sagrat tresor del poble d’israel. Posseïa en
el seu interior les Taules de la
Llei , l'urna del mannà i la vara d'Aaron, germà de Moisès,
que havia florit meravellosament. Així mateix, també era aliança del poble
d'Israel amb Déu. Màxim de Torí, a finals del segle XV, va a fer un paral·lelisme
de l'Arca de l'Aliança amb la
Mare de Déu: "Però, què és l'arca sinó Santa Maria?, Ja
que si l'arca contenia les taules de l'Antic Testament, Maria va portar en el
seu si l'hereu de l'Antic Testament ".
L'Estel: expressa simbòlicament, l'esperança de qui espera l’arribada del dia després de
les tenebres de la nit. Diversos passatges de la Bíblia ens mostren a
l'estrella com a guia, sent el més famós el de l'Adoració dels Reis Mags. En la
foscor de la nit els navegants, durant molts segles, confiaven en els estels
per orientar-se cap port segur. La
Verge és l'estrella de l'evangelització que ens porta fins
Crist, el port segur. El
"Llibre dels Reis" ens parla d'un petit núvol que es va aixecar de la
mar anunciant
Elies l'arribada de la Pluja
enmig de la sequera. Maria és signe de la fi de la sequera i inici de
l'abundància. Abans
de sortir el Sol hi ha una estrella que brilla més que cap i que fins i tot podem
veure amb l'alba. És l'estrella del matí que anuncia el dia, i amb ell la fi de
les tenebres. Maria ens anuncia l'arribada del Senyor, el Sol que ve.
Aquests
símbols procedents de les Lletanies Lauretanes són els que majoritàriament
acompanyen a la Verge
en les diferents representacions que d'Ella s'han fet. No obstant això, en el
tema de la
Immaculada Concepció , encara que podem trobar aquests temes,
serà la presència de la Lluna
i el Sol la que més s'apreciï dins d'aquesta iconografia. El Sol, principi de
la vida, la llum, i la lluna, vinculada a la nit, la foscor, el misteriós, és a
dir, la mort. L'astrologia sempre va considerar als astres com a éssers vius i
estudiar les relacions que aquests mantenien amb totes les altres entitats
vivents. Per l'Astrologia, l'univers és un gran ésser viu.
La
lluna: sempre ha estat considerada com a Mare, Mediadora, Graó o Pont
entre la Terra
i el Cel, entre els déus i els homes. Així ens ho relaten mites símbols i
religions, associant-la amb la Matèria Primordial , les Verges Mares, Deesses de
l'amor, de la fertilitat, de la saviesa. La lluna, ens va marquen els diferents
ritmes vitals, que duren uns 28 dies. La seva importància radica en la seva
particular relació amb el Astre Rei, amb una relació masculí femenina. La
mitja lluna es representa amb les puntes cap amunt, encara veurem que això
canviarà per raons estètiques. Si el Sol i la Lluna s’encaren dues puntes s'han de veure cap
avall.
El
Sol: pot ser considerat l'element oposat a la lluna, però a la mateixa vegada
complementari. Simbolitza la
Justícia. A
més acompanyen la Mare
dotze estrelles, al voltant de la seva majestuosa cap,
les Dotze Tribus d'Israel, en la seva forma originària, però mica en mica es va
anar reduint per raons estètiques, perdent gran part de la seva simbologia. Una
altra dada interessant que hem de passar a analitzar és el color del mantell de
la Immaculada
Concepció : el blau. Des de temps remots sempre s'ha
identificat a aquest color amb el número sis, tractant-se d'un símbol de la
virginitat. Per als pitagòrics s'associava amb la balança, sent justament Ella la Mediadora entre Déu i els homes. El color blau fa
al·lusió també al mar tempestuós, Maria és Estrella del mar. La paraula mantell
representa la mare que envolta i acull, Maria és per tant la llar de Déu humà, la Seu de la Saviesa. A més d'estar
emparentat amb l'eternitat.
(text confeccionat a partir dels apunts de mariologia del professor Rafael Mas i d'un article de la revista digital para profesionales de la enseñanza , nº 6 del gener de 2010, de la Federación de Enseñanza de CC.OO. de Andalucia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada