Sant Jaume d'Osona (Catalunya)

La petita església de Sant Jaume de Viladrover es devia construir poc abans del 1131 quan surt ben documentada, com a sufragània de Sant Martí del Brull. Conserva la nau romànica i un esvelt campanar també romànic sobre la volta i el mur de ponent. Entre el 1916 i el 1920 es va allargar la nau per llevant i es va construir un absis neoromànic d’una gran perfecció que molts creuen que és una peça original o d’època romànica.L’element més bonic i remarcable d’aquesta església és el magnífic campanar de torre de tres pisos, situat al mur oest. Al primer pis té quatre finestres de mig punt, una a cada costat, totes tapiades menys una. Al segon pis hi ha unes boniques finestres geminades entre lesenes, malauradament també aparedades. Al pis superior, únicament les dels costats nord i sud són romàniques. S’hi pot observar només la decoració de dents de serra que forma un fris per damunt de les sèries de quatre arcuacions cegues, entre bandes llombardes, emmarcant les finestres geminades. És en aquestes zones del campanar eu què es juga amb la diferència de colors de la pedra utilitzada. Entre aquests colors destaca el color de la pedra sorrenca vermella, visible a les columnetes, als arcs i a les dents de serra. L’antiga porta i una finestra de doble esqueixada es conserven aparedades, al mur del sud. A la porta, adovellada de mig punt i coronada per una arquivolta, també es produeix l’agraïda alternança de colors de la pedra. El mur de l’oest conserva una finestra en forma de creu. L’interior mostra una sola nau amb arcs torals però sense l’antiga volta, que només es pot veure en l’únic lloc on s’ha conservat, aguantant el campanar. Aquest edifici ha estat datat entre finals del segle XI i inicis del segle XII.