Santa Anna, Maria i Jesús

Santa Anna, Maria i Jesús

És a la basílica de Santa Anna a Terra Santa on en una una cripta on hi ha un altar, i sota l'altar es venera la imatge de la Maria Nena. És una nena molt petita i de bolquers. Segons la tradició, allí vivien Joaquim i Anna, i en aquell lloc va néixer la Mare de Déu. Sobre l'altar hi ha les imatges de Maria Immaculada, sant Joaquim i santa Anna. (segons la tradició, perquè és l'única font que ens parla del lloc on Anna va tenir la seva filla, Maria).

Els evangèlics canònics no en diuen res, però l'evangeli apòcrif de sant Jaume, en el segle segon, ja parla de Joaquim i Anna com a pares de Maria, i de la ciutat de Jerusalem, com el lloc del seu naixement, al costat de la piscina "Probàtica", on Jesús va curar el cec de naixement.

En aquest lloc es va edificar una petita església en honor de la Mare de Déu. Segons els arqueòlegs, aquesta església ja existia en el segle segon. El breviari de Jerusalem ja en parla, d'aquesta església, l'any cinc-cents.

En el segle vuitè, sant Joan Damascè, en un sermó, diu: "Salve, oh temple santíssim de la Mare de Déu, domicili de la família de la reina".

Aquesta església, en el segle dotze, va canviar de nom i es va dir la Basílica de Santa Anna.

Com tot Jerusalem, aquesta basílica va passar, l'any 1192, a mans dels mahometans, fins a l'any 1856, que va passar a França, i aquesta la va donar als pares blancs, els actuals custodis.

Sant Pau, pel que fa a la vida de Joaquim i Anna, ens diu que quan va arribar la plenitud dels temps, Déu envià el seu Fill al món, nascut d'una dona, i aquesta dona era Maria. I de la mateixa manera que diem que Maria fou predestinada a ésser la Mare de Déu, també Joaquim i Anna van ser predestinats a ésser els pares de Maria. Joaquim i Anna són els avis de Jesús. La humanitat de Jesús prové de Joaquim i Anna.

Joaquim i Anna eren un matrimoni, ja ancià, que no tenien fills. Diu sant Gregori que, de la mateixa manera que Anna, la mare de Samuel, anava al Temple per demanar un fill al Senyor, també Anna, la Mare de Maria, anava al temple amb aquesta intenció.

Un bon dia, Anna cridà el seu espòs Joaquim i amb una gran alegria li digué: "seràs pare". La paternitat de l'home sempre és coneguda per la boca de la dona. Quina alegria no hi hauria en aquella casa en assabentar-se Joaquim que Déu els concedia un fill! Els dos havien cooperat a l'obra creadora de Déu i els dos cooperarien d'una manera especial a l'obra de la redempció. Arribà el dia esperat i per tot Jerusalem corria aquesta notícia: "A cal Quim, ha nascut una nena". Una nena molt bonica, una nena que és diferent de les altres nenes. Aquella nena es feia gran, i quan tenia tres anys, els seus pares la presentaren al temple de Jerusalem, on passà dotze anys, preparant-se per ser la Mare del Redemptor. Joaquim i Anna continuaren educant la seva filla en la llei de Moisès i com que la seva casa estava al costat del Temple, molts devien ser els dies que hi anirien, i moltes estones el pare, Joaquim, i la mare, Anna, ensenyarien a Maria, la seva filla, les santes escriptures. (segons l'evangeli apòcrif de Sant Jaume)

És per tant poc probable que Santa Anna, Maria i Jesús confluïssin físicament en el temps, però no deixa de ser una imatge simbòlica, la vida que flueix a través de les generacions.

Aquesta iconografia familiar de Santa Anna amb la seva filla i nét, va ser molt usual durant l'edat mitjana i moderna, apareixent en moltes escultures i pintures (potser la més famosa és la de Leonardo da Vinci). Aquesta tipologia és coneix com la triple santa Anna o la Sagrada Parentela.