Monestir de Montsió
El primer monestir de l'orde femení dominicà, fou creat gràcies al llegat de la infanta Maria d'Aragó, el 1347. Va ser construït, amb el suport del rei Pere II i el cardenal Nicolau Rossell, al lloc anomenat Mas d'en Bissanya, al costat de les Drassanes Reials de Barcelona, fora muralla. Un primer grup de monges, encapçalades per la primera priora Constança de Bellera, va arribar a Barcelona, procedents de Prouille, al Llenguadoc, el 1357, i van ocupar el nou monestir que anomenaren de Sant Pere Màrtir.
Les constants incursions dels pirates sarraïns, i especialment l'atac de 1359 de Pere el Cruel de Castella, van fer traslladar la comunitat dintre del recinte emmurallat de la ciutat, allotjant-se la comunitat, a partir del 17 d'abril de 1371, en unes cases cedides pel rei Pere en uns patis i cases on actualment hi ha l'Hospital d'en Colom.
El 4 de juliol de 1423, la comunitat tornà a traslladar-se a un nou monestir, el de Santa Eulàlia del Camp, que abans pertanyia als frares agustins, coneguts com els frares del sac, a la illa compresa entre el Portal de l'Àngel i l'actual carrer de Montsió, que havia quedat desocupat. Es va rebatejar amb el nom de Santa Maria de Montsió. Aviat s'amplià i va començar una època d'esplendor, durant la qual s'hi van edificar l'església i el claustre gòtics i la majoria de dependències. el monestir encara, però, va patir les diferents guerres, i un cop acabada la guerra civil, i davant la impossibilitat econòmica de restaurar el monestir malmès per la guerra, la comunitat decidí el 1947 tornar-se a traslladar.
Actualment l'edifici és una biblioteca, i al carrer montsió si pot veure aquesta imatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada