El convent de Sant Marc és una de les grans joies de l'arquitectura de la ciutat de Lleó juntament amb la Catedral, la Basílica de Sant Isidoro o la Casa Botines. És un dels monuments més importants del Renaixement espanyol.
Els orígens d'aquest edifici es troben en el segle XII, quan en temps del rei Alfons VII, la infanta Sancha de Castella va realitzar una donació destinada a la construcció d'un modest edifici als afores de la ciutat emmurallada i a la vora del riu Bernesga, en el qual poguessin "allotjar els pobres de Crist", convertint-se així en un temple-hospital per refugi dels pelegrins que fan el Camí de Santiago.
Al segle XVI es va enderrocar aquest edifici i es va realitzar una nova obra gràcies a una donació de Ferran el Catòlic. Els arquitectes designats per aquesta obra van ser: Juan d'Orozco (església), Martín de Vila-real (Façana) i Juan de Badajoz el Mosso (claustre i sagristia). La construcció va abastar un gran espai temporal sent finalitzat en la segle XVIII.
Actualment, aquest edifici té tres usos:
Parador Nacional amb categoria 5 estrelles. Aquest ús se li dóna des de 1964. L'interior del Parador de Turisme disposa de gran quantitat de mostres artístiques. Pintures de l'escola flamenca, talles de fusta, mobles recuperats d'esglésies i casones derruïdes, tapissos, bargueños i obres d'època i d'artistes contemporanis com Lucio Muñoz, Vela Zanetti, Redondela, Álvaro Delgado Ramos, Macarrón i Vaquer Turcios.
Església consagrada des del 1541.
Museu de Lleó des de 1869. Ensenya valuoses obres com el conegut Crist de Carrizo del segle XI, la Creu de Peñalba o el retaule de l'església de Sant Marcelo.
Dins l'església podem veure aquesta imatge.
Per més informació del parador, clica'm
Per més informació del museu, clica'm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada