Mare de Déu a la Plaça Catalunya, Barcelona

 Dona amb imatge de la Mare de Déu

 Dona amb imatge de la Mare de Déu

Per a l'Exposició Universal de Barcelona de 1929 a la plaça de Catalunya s'hi van posar un munt d'escultures. Una d'elles és aquesta obra. La trobem baixant pel Passeig de Gràcia i rondant la Plaça, just al tombar a la dreta cap a les Rambles, la segona escultura.

L'obra és d'Enric Monjo Garriga (1896-1976), que va néixer a Vilassar de Mar i es va formar als tallers d'Eusebi Arnau i de Josep Llimona, d'on va sortir marcat per tota la vida per una manera de fer escultura, de treballar l'anatomia i de pensar el simbolisme de la imatge. Potser per això va donar prioritat de manera global a la imatgeria religiosa i es va mantenir en unes formes d'escultura llunyanes al progrés de l'art. A ell li agradaven els arcaismes i s'hi trobava bé en una escultura monumental religiosa que el va portar al monestir de Montserrat i a la catedral de Washington. De París en tregué els elements per esdevenir professor i després catedràtic a l'Escola de Belles Arts de Barcelona.

Quan rebé l'encàrrec de la plaça de Catalunya, entre 1927 i 1929 també va realitzar sis estàtues per al Palau de la Indústria construït a Montjuïc amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona, i que malauradament no s'han conservat ja que van desaparèixer amb el mateix edifici després de l'Exposició. Els temes: l'electricitat, la turbina, el vapor, la metal·lúrgia, el motor d'explosió i la química haguessin sigut un element de diversitat en una obra caracteritzada per una certa monotonia academicista, que va agradar molt després de la Guerra Civil, quan Monjo es convertí en un dels escultors més desitjats per la burgesia i les noves institucions