Sant Ramon de Penyafort, antigament Santa Maria de Montsió, Barcelona

Mare de Déu a l'entrada

Mare de Déu de les llàgrimes

Mare de Déu de Montsió

La Parròquia de Sant Ramon de Penyafort, antigament Santa Maria de Montsió, té al seu darrere una llarga història.

El primer monestir de l'orde femení dominicà, fou creat gràcies al llegat de la infanta Maria d'Aragó, el 1347. Va ser construït, amb el suport del rei Pere II i el cardenal Nicolau Rossell, al lloc anomenat Mas d'en Bissanya, al costat de les Drassanes Reials de Barcelona, fora muralla. Un primer grup de monges, encapçalades per la primera priora Constança de Bellera, va arribar a Barcelona, procedents de Prouille, al Llenguadoc, el 1357, i van ocupar el nou monestir que anomenaren de Sant Pere Màrtir.

Les constants incursions dels pirates sarraïns, i especialment l'atac de 1359 de Pere el Cruel de Castella, van fer traslladar la comunitat dintre del recinte emmurallat de la ciutat, allotjant-se la comunitat, a partir del 17 d'abril de 1371, en unes cases cedides pel rei Pere en uns patis i cases on actualment hi ha l'Hospital d'en Colom.

El 4 de juliol de 1423, la comunitat tornà a traslladar-se a un nou monestir, el de Santa Eulàlia del Camp, que abans pertanyia als frares agustins, coneguts com els frares del sac, a la illa compresa entre el Portal de l'Àngel i l'actual carrer de Montsió, que havia quedat desocupat. Es va rebatejar amb el nom de Santa Maria de Montsió. Aviat s'amplià i va començar una època d'esplendor, durant la qual s'hi van edificar l'església i el claustre gòtics i la majoria de dependències.

El 1571, despres de la Batalla de Lepant, en Joan d'Àustria i en Lluís de Requesens donaren a la comunitat, varies banderes de capitans cristians, algunes capturades als turcs, i la imatge de la Mare de Déu que hi havia a la galera reial, coneguda com a Mare de Déu de la Victòria.

Amb la invasió francesa de 1808 comença la destrucció d'obres religioses de la ciutat, servint el monestir dominicà de magatzem als francesos de les obres d'art robades.

El 1835 les monges foren exclaustrades a causa de la desamortització. Entre 1835 i 1845, en les dependències havia estat instal·lat el Teatre de Montsió, dedicat a l'òpera i primera seu del Liceu. Retornaren altre cop entre el 1846 i 1868. Després de la revolució de 1868, el govern tornà a encautar el convent fins el 1875 que és retornat a les monges, però degut al seu estat ruïnós optaren pel seu trasllat a un altre indret.

Entre el 1882 i 1888 l'església i el claustre foren traslladats, pedra a pedra, a la Rambla de Catalunya. Les obres de reconstrucció varen corre a càrrec de Joan Martorell i Montells.

Durant la guerra civil el Monestir va ser assaltat i les imatges religioses cremades. Posteriorment esdevindrà la caserna militar "Pi i Margall".

Un cop acabada la guerra, i davant la impossibilitat econòmica de restaurar el monestir malmès per la guerra, la comunitat decidí el 1947 tornar-se a traslladar.

Compraren el mas Can Casanovas a Esplugues, amb una torre modernista que havia estat reformada el 1915 per Lluís Domènech i Montaner, i amb horta, bosc, i una mina d'aigua. Traslladaren el claustre gòtic de nou, pedra a pedra a Esplugues, edificant una nova església, dedicada a la Assumpció, i vengueren el solar del monestir a Rambla Catalunya, excepte l'església que esdevingué parròquia de Sant Ramon de Penyafort.