L'església de Santa Maria es troba situada a la localitat de Lebeña pertanyent al municipi de Cillorigo de Liébana, Cantàbria. Constitueix un dels més notables testimonis de l'art preromànic a Cantàbria, enquadrat dins del denominat «art de repoblació».
Documents datats en 924 vinculen els noms dels comtes de Liébana, Don Alfonso i Donya Justa, amb la fundació del temple, encara que no hi ha res segur sobre això. Tradicionalment se'ls atribueix a aquests nobles la construcció de Santa Maria en l'esmentada data. "En nom de Déu. Sia notori i manifest que jo el comte Alfonso i la meva dona, la comtessa Justa, edifiquem l'església de Santa Maria de Lebeña per traslladar el cos de Sant Toribi a ella i els meus servents ho prenguin i enterrin, i com ho haguessin pres per enterrar, vaig ser castigat pel judici diví i vaig quedar cec fins al present, i els meus soldats, que eren innocents, en començar a cavar amb aixades van quedar també cecs. Llavors vaig oferir el meu cos i tot el que tinc en Liébana a Santo Toribi i a tu, abat Opila, i als clergues que hi serveixen a Déu ..."
Aquest text, recollit en el Cartulari del Monestir de Sant Toribi de Liébana i datat a l'any 925 (encara que sembla ser una transcripció del s. XIII) ens relata l'origen d'aquest monument, patrocinat pels comtes de Liébana per dipositar les restes de Sant Toribi, des del monestir proper de Sant Martí de Turieno (avui Sant Toribi) on es trobaven. Després de perdre la vista, per no ser del grat del sant, van tornar a recuperar-la quan van desistir de la seva obstinació i van donar les seues heretats a l'esmentat monestir.
Dos segles més tard, en 1187, el rei castellà Alfonso VIII va donar l'església de Lebeña a l'abat del monestir benedictí de Sant Salvador d'Oña, encara que el mateix rei desconeixia com havia arribat a ser de la seva propietat. És possible que en haver estat una fundació comtal, en algun moment hagués passat a la corona.
No obstant això, des del segle XI i fins al segle XVI en què es converteix en parròquia, cau, juntament amb les seves pertinences, sota la dependència de l'abat de Sant Toribio. Els monjos cobraven les rendes d'aquesta església i posseïen abundants propietats al poble. Molts veïns de Lebeña donaven terres al cenobi per a la salvació de les seves ànimes. Altres arrendaven o intercanviaven camps i sobretot vinyes, que constituïen una de les principals riqueses agrícoles de la comarca.
Al segle XVI (almenys des 1510) comencen a sorgir plets a causa que els veïns de Lebeña no reconeixien el senyoriu del prior i es negaven a pagar els delmes al monestir. Amb el temps, acaben deslligant-se del mateix i aconsegueixen la creació d'una parròquia autònoma, que ha perdurat fins avui.
Al seu interior hi trobem el retaule major, en fusta policromada i drada, és una obra del barroc decoratiu, datada en 1745. En la seva fornícula central es venera la imatge de la Verge de "la bona llet" (que veiem en la fotografia), obra hispà-flamenca del segle XV. La resta de les imatges són de l'època del retaule. En les capelles posteriors es conserven dos petits retaules d'estil renaixentista, datats el 1584. estan dedicats a Sant Roc i Santa Cecília. Existeix en la nau de l'epístola altre retaule, dedicat a la Verge del Rosari, amb Sant Antoni i el Nen Jesús, de finals del segle XVIII.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada