dissabte, 25 d’agost de 2012

Parròquia de Santa Jaume, Barcelona

Mare de Déu de les angoixes (Angustias)

Mare de Déu Auxiliadora

Mare de Déu del Carme

La Immaculada

Mare de Déu del Remei

Mare de Déu del Rocío


L'església de Sant Jaume de Barcelona és una seu parroquial de Barcelona, situada al carrer de Ferran, número 28, de Barcelona. Ocupa l'església de l'antic convent de la Trinitat, que havia estat exclaustrada el 1835. L'església actual era la del convent dels Trinitaris, antiga església de la Trinitat, del segle XIV. 
El temple original era a l'actual Plaça de Sant Jaume, a tocar de la Casa de la Ciutat i l'actual edifici de la Caixa de Pensions. L'absis era on avui hi ha l'ala esquerra de la façana nova de l'Ajuntament.
El 1823 va ser enderrocada, per tal d'ampliar i formar l'actual Plaça de Sant Jaume. Va ser llavors quan se'n va plantejar el trasllat a un edifici proper. La parròquia va ser traslladada a l'església de Santa Mònica, juntament amb el retaule. El 1835 la parròquia es va tornar a traslladar a l'antiga església de la Trinitat. 
Antic Convent dels Trinitaris
El 1394 es va aixecar l'església de la Trinitat a l'actual carrer de Ferran. Situada al límit del Call de Barcelona, va ser fundada per una confraria de jueus conversos, probablement sobre una sinagoga. Deuen datar de llavors els quatre primers trams de la nau gòtica; al lloc del cinquè devia haver-hi l'absis.
El 1492, en ésser expulsats els jueus, l'edifici va ser cedit a unes monges que hi varen aixecar un convent.
El 1522 va passar als trinitaris, que hi estableixen una comunitat, ja en funcionament des del 1529. La van ampliar amb noves dependències conventuals. El 1619, el Consell de Cent donà permís a l'orde per a ampliar l'església, tancant el carreró que hi havia rere l'absis. Llavors es va construir el creuer i l'actual presbiteri, inaugurant-se la reforma el 5 de maig de 1647.
El claustre era rectangular, amb tres pisos, i datava del segle XVII. Tenia arcs (cinc als costats llargs i quatre als curts) de mig punt sobre columnes d'orde toscà. El segon pis tenia el mateix nombre d'arcs i el tercer, el doble.
El 1835, a l'època de l'exclaustració, hi havia uns 35 frares, a més dels novicis. Llavors, en desaparèixer la comunitat, van ser enderrocats el claustre i altres dependències, conservant-se l'església, que va passar a ser la seu de la parròquia de Sant Jaume.
A més del convent, els trinitaris tenien un col·legi a la Rambla, al lloc on ara hi ha el Gran Teatre del Liceu. L'edifici, aixecat entre el 1633 i 1639, fou utilitzat com a magatzem (1808-1814) i incendiat el 1835. Va ser venut al Liceu Filharmònic-Dramàtic d'Isabel II i aquesta societat hi aixecà el teatre.
Església parroquial de Sant Jaume
El trasllat de la parròquia de Sant Jaume el 1835 va donar un nou ús eclesiàstic al temple trinitari. S'hi va traslladar l'estàtua del retaule antic, del segle XVIII, però va ser cremada el 1936. Entre 1866 i 1880 va reformar-se completament, sota la direcció de Josep Oriol Mestres, ampliant-ne el presbiteri i afegint-hi decoració neogòtica. A la Capella del Remei es venera sant Blai: el dia del sant, el 3 de febrer, s'hi reparteixen panets beneïts, que diu la tradició que alleugen el mal de gola.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada